miércoles, 27 de febrero de 2013

I que s'aturi el temps.



Mira'm als ulls i pensa en avui. No miris el demà, només l' avui. En que estàs aquí, i jo t'estic mirant. I que s'aturi el temps, si us plau, i que ens miri, amb enveja, al veure el nostre somriure. 
Estima'm, sense por. Com si ja no importès el que puguin pensar els altres sobre tu, sobre mi, sobre nosaltres. Digues que m'estimes, si us plau, que necessito escoltar la teva veu a cau d'orella. Només els teus braços abraçant-me, i em faràs la més feliç del món. Mira'm, mira'm i digues que has estat esperant aquest moment tant com jo.Però no deixis que parli la raó, que podria dir coses que no volem escoltar. Només els batecs del cor, només tu, les teves mans a la meva esquena, i jo, apropant-me a tu, tant, que pugui respirar la teva aroma. No diguis res, millor, que avui no necessitem paraules. Digues amb la mirada allò que necessito escoltar. Només això, només ara, només nosaltres. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

abrumador

Quizá pueda sonar raro, pero cuanto más cerca estoy de ser aquello que he deseado ser desde que mi uso de razón se coló en esta habitaci...